Consideracions canines sobre l’origen de les espècies

Evolucionisme vs. creacionisme i relacions familiars…

En plena nit de lluna plena es reunex una família per sopar. Un canitx i els seus fills grans, Canwin i Mardoglis, conversen amb l’olfacte atent dels dos petits cadells:

Canwin: No expliquis aquestes tonteries als petits! Fa molt que es sap la realitat sobre el nostre origen. El Canitx Cognitorés el resultat d’un procés evolutiu de milenis a partir d’altres races antigues de gossos i llops.

Gosset 1: Jo vull veure un d’aquests gossos!

Canwin: Es van extingir fa molt, ja no n’hi ha. La tercera plastificació va fer que només els Canitxos cognitorpoguessim sobreviure. Totes les races de cànids són anteriors, I poques races van poder sobreviure a les dues plastificacions anteriors. Abans hi havia milions d’espècies molt diferents a nosaltres.

Pare: Oh Dog meu! Tot això és blasfèmia. Dog va crear l’univers i va fer el canitx a la seva imatge i semblança. I ens va beneir sembrant de plàstic la terra i el mar.

Canwin: Bah, amb tu no es pot discutir. Tanta religió fa pudor a antic i ranci: d’un altre temps.

Pare: Serà antic i ranci, però és la millor resposta a tot. O és que em pots explicar on són totes aquestes espècies de les que parles? Perquè no hi són?

Canwin: Les altres espècies no menjaven plàstic, Pare. Això és d’allò més elemental científicament: amb les Plastificacions de la Terra, els recursos dels que s’alimentaven totes les espècies van anar desapareixent i la selecció natural va fer que només una espècie s’adaptés al medi i aconseguís sobreviure, la nostre.

Mardoglis: A mi mai m’ha agradat això de que les espècies lluitin unes contra les altres per aconseguir la supremacia.

Canwin: Si, si, ja ho sabem que tu ets la més pacifista i creus en un equilibri “eco” del mon.

Mardoglis: Per la teva informació, hi ha teories que no han estat acceptades

per la teva ciència però que ho expliquen sense necessitat de parlar de mutacions aleatòries de gens i, per cert pare, tampoc de intervencions de cap Déu, o Dog o com es digui avui en dia.

Canwin: Ah sí, doncs va, explica’ns…

Mardoglis: Les cèl·lules dels cànids antics van conviure durant mil·lenis amb les plasto-bactèries que per efecte de la simbiogénesis es van transformar en noves cèl·lules i es van desenvolupar òrgans que ens permeten digerir i treure l’aliment suficient del plàstic.

Pare: Vosaltres trobeu tres caques seques, n’hi dieu fòssils, els poseu en línea i ja sabeu la veritat sobre la vida. Les grans preguntes es redueixen al azar, el sentit de la vida, la moral i el valors canins s ́obliden i ara, només faltava això, la gran obra de la creació és obra dels microbis! Oh, generació perduda…

Canwin: Sigui com sigui estem d’acord en que hi ha hagut una evolució i que ens ha portat a nosaltres.

Gosset1: I nosaltres evolucionem? Ens transformarem?

Mardoglis: Això és un procés de molts i molts anys, segles, mil·lenis. No canviem d’un dia per l’altre.

Canwin: A més, alguns científics parlen de que l’evolució s’ha parat, de que la nostra raça ja té el que necessita i no evolucionarà més.

Mardoglis: Sí, que es creuen el centre del món. Que et fa pensar que la nostre raça és perfecte?

Canwin: No et basta amb què som 100% plastívors, que la nostra comunicació olfactiva és perfecta, tenim el millor art olfactiu de la historia, llenguatge super-evolucionat, totalment organitzats en canitxades, etc.

Mardoglis: Que som l’espècie més evolucionada? La teva existència i el teu pensament sobre l’evolució ja demostra tot el contrari. Sona com el “cuento” de Dog amb llenguatge modern. Sense comptar, clar, que et falta un detallet: ser prou evolucionats per no estar a punt de la crisis mundial del plàstic.

Pare: El “cuento” de Dog??? I qui ha creat els teus microbis? En algun punt del procés ha sorgit la vida de la no-vida, aquest pas requereix un salt de fe, una explicació, o “olorar a contra vent”… a vegades us penseu tant llestos…

Canwin: No diguis això de la crisis davant dels petits. Hi ha molts científics mossegant el problema i segur que en breu descobrirem la manera de cultivar el plàstic.

Gosset 1: S’acaba el plàstic? I què passarà? Ens morirem?

Canwin: No et preocupis gosset, encara trigarà molt i molt.

Gosset 1: I potser ens dona temps per evolucionar més, i no haver de dependre del plàstic.

Pare: Dog ho voldrà.

Mardoglis: La vida segueix i la vida acaba, cada goss neix i mor, com va morir l ́avi i com ho farem nosaltres. Nosaltres no som el centre del món: després de nosaltres hi haurà altres canitxos, o llops, o altres formes de vida.

(gosset plora)

Canwin: Mira el que has fet, sempre espatlles els sopars familiars amb les teves idees depressives.

Gosset 2: Doncs jo he olorat que els canitxos som un experiment genètic d’una espècie que ja no habita el planeta i que algun dia tornaran per ajudar-nos a solucionar la crisis actual.

Silenci incòmode.

Gosset 2: Com expliqueu, si no, la construcció de les piràmides? Quants milers de canitxos farien falta per moure només una de les peces? Pensar que és una obra canina sí que és de bojos!

La familia mastega nines de plàstic i targetes de crèdit. Sense emetre cap olor inteligible més. De sobte, el pare mou la cua amb falsa alegria.

Pare: He ensumat-parlar d’un nou champú fantàstic que et deixa els pèls com un cadellet…

 

Escrit per George i Orit Ojos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s